Ciències naturals 2n ESO b

El desert (David Fernández)

Característiques del bioma

El desert és un bioma en quin hi ha molts pocs animals, vegetació i pluja. Hi ha una gran diferència de les temperatures entre el dia i la nit, que arriben fins 50 OC. Hi ha uns quants tipus de deserts.

Deserts en regions de vents alisis: Els vents alisis es produeixen en dues franges del globus dividides per la Línia de l'Equador, i es formen per l'escalfament de l'aire en la regió equatorial. Aquests vents secs dissipen la cobertura de núvols, permetent que s'escalfi més el sòl per la llum del Sol. La majoria dels grans deserts de la Terra estan en regions creuades per vents alisis. El major desert del nostre planeta, el Sàhara, al nord de Àfrica, que en ocasions experimenta temperatures de més de 57 °C, és un desert d'aquest tipus.

Deserts de latituds mitges: Els deserts de latituds mitges es localitzen entre els paral•lels 30° N i 50° N. i també en la mateixa franja en el hemisferi sud, en zones subtropicals d'alta pressió atmosfèrica. Aquests deserts estan en conques de drenatge apartades dels oceans i tenen grans variacions de temperatures anuals. El desert de Sonora, en el sud-oest de Amèrica del Nord és un típic desert de latitud mitja. També el desert de Tengger, a la Xina.

Deserts costaners: Els deserts costaners es localitzen generalment en les vores occidentals de continents pròxims als Tròpics de Càncer i Capricorn. Estan influïts per corrents oceànics costaners freds, que transcorren paral•lels a la costa. A causa dels sistemes de vent locals que dominen als vents alisis, aquests deserts són menys estables que els d'altres tipus. Durant l'hivern, la boira, produïda per corrents freds ascendents, cobreix freqüentment els deserts costaners amb un mantell blanc que bloqueja la radiació solar un desert costaner, el desert d'Atacama, a Xile.

Deserts del monsó: es refereix a un sistema de vents que varien de direcció segons l'estació de l'any. Els monsons es desenvolupen en resposta a variacions de temperatura entre els continents i els oceans. Els vents alisis del sud del Oceà Índic, per exemple, buiden les pluges a l'Índia quan arriben a la costa. El monsó creua l'Índia de sud-est a nord-oest i xoca contra les elevades muntanyes de l'Himàlaia perdent la seva humitat en fortes pluges i nevades fins al punt que en el costat oriental el vent ja és sec el desert de Thar entre Pakistan i l'Índia.

Deserts polars: Els deserts polars es caracteritzen per dos factors desertitzant-se: les altes pressions atmosfèriques , especialment, el baix o nul índex de precipitacions anual ja que en estar la temperatura constantment sota els 0 °C l'aigua es troba naturalment en estat sòlid El major d'aquests deserts polars és també de neu i se situa en l'Antàrtida.

Hi ha algun altre desert però els que jo us he explicat són el més importants.

Climes: Hi ha 3 tipus de zones climàtiques.

Zones semiàrides: amb una mitja de precipitacions de 200 a 500 mm anuals. Solen estar situades a les vores dels deserts i sumen gairebé un 15% de la superfície de terra del planeta.

Zones àrides: tenen precipitacions anuals d'entre 25 i 200 mm i sumen el 16% de la superfície de terra del planeta.

Zones hiperàrides: són tan seques que de vegades no plou durant anys. Aquests sumen el 4% de la superfície terrestre.

Fauna: Tenen una alta biodiversitat, que inclou animals que romanen amagats durant les hores de llum solar per controlar la seva temperatura corporal o limitar les necessitats d'humitat. Alguna fauna inclou espècies com el camell (que pot perdre tres quartes parts del seu pes en aigua), la rata cangur, el coiot, la llebre, aranyes, mussols, esquirols, voltors, i diversos tipus de llangardaixos.

Camell

Aranya

Esquirol

Llebre

Flora: La vegetació del desert esta formada per plantes i arbustos resistents a la sequera com per ex: el cactus i capaços capas d’emmagatzemar l’aigua al seu interior . Quan plou totes les plantes aprofiten per florir.